Páginas

diumenge, 27 de desembre del 2015

Què és la neurolingüística?

La neurolingüística és una ciència relativament recent que uneix diversos àmbits de recerca. Des dels orígens de la neuropsicologia, el llenguatge ha gaudit d'un estatus privilegiat dins del camp. Aquesta situació es continua mantenint degut, en part, al fet que la lingüística moderna ha contribuït enormement a la denominada "revolució cognitiva", ja que, la neuropsicologia ha adoptat el paradigma de la psicologia cognitiva i del pensament de la informació. Per tant, la neurolingüística investiga, de quina manera es presenta i s'elabora el llenguatge en el cervell humà (Benedet i Caplan, 1996). Els coneixements de la investigació neurolingüística, poden utilitzar-se per exemple, amb finalitats terapèutiques.

El llenguatge humà és un codi que posa en relació un conjunt de formes lingüístiques amb un cert nombre d'aspectes del missatge, a més, no només permet la comunicació, sinó que, influeix en el desenvolupament d'altres processos psicològics en ser considerat com el principal mediatizador de les funcions psicològiques superiors. El llenguatge, per tant, regula la conducta i activitat del nen, garanteix l'abstracció i permet la transmissió i assimilació dels coneixements.

Dins de l'activitat verbal és possible identificar dues formes essencials, l'activitat productiva (producció del llenguatge) i l'activitat impresiva (compressió del llenguatge). L'activitat productiva és un procés complex que inclou una sèrie de components per dur-se a terme. Aquesta inclou la pronunciació dels sons del llenguatge i de les seves articulacions, formant la base de l'audició fonemàtica. Alhora, les articulacions dels sons participen activament en la formació de la mateixa. A més, la pronunciació dels sons del llenguatge requereix una motricitat verbal precisa (González, García, Solovieva i Rojas, 2014).

La comprensió no és possible sense el funcionament adequat de l'anàlisi i síntesi dels sons verbals de cada llengua en particular, sense la codificació analítica verbal. Així mateixa, el llenguatge intern participa en el procés de la pronunciació de la paraula a la construcció d'una frase i, posteriorment, a una idea completa.

Tal com s'ha destacat anteriorment, la neurolingüística és la branca de la neuropsicologia que estudia els mecanismes cerebrals del llenguatge, per tant, és de gran importància, assenyalar que el cervell humà consta de dos hemisferis cerebrals: l'esquerre i el dret, connectats pel cos callós. La superfície d'ambdós hemisferis cerebrals presenta una sèrie de cissures i solcs que el divideixen en lòbuls i circumvolucions. Les principals cissures són la de Silvio (situada entre el lòbul frontal i temporal) i cissura de Rolando (situada entre el lòbul frontal i parietal). Aquestes estan considerades com la base anatòmica primària per dividir el cervell en quatre lòbuls:
  • Lòbul Frontal: encarregat de les principals àrees relacionades amb el llenguatge (àrea de Broca), l'atenció, les funcions executives, etc.
  • Lòbul Temporal: es troben les àrees auditives, que són les encarregades de la compressió de les paraules parlades (àrea de Wernicke).
  • Lòbul parietal: és l'encarregat de les percepcions sensorials.
  • Lòbul Occipital: és el que s'encarrega dels principals aspectes relacionats amb la visió.

Figura 1: Lòbuls cerebrals y les seues funcions


Arribats a aquest punt, quan un nen no pot comunicar-se d’una manera esperable per la seva edat, ja sigui gestual com lingüísticament, és important, dur a terme un abordatge neurolingüístic de la seva competència comunicativa. Aquest abordatge preveu l'avaluació i tractament de tots els aspectes del llenguatge (fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmàtic), tenint en compte els diversos processos cognitius subjacents a aquests. Sorgeix d'aquí la importància del treball preventiu, la qual cosa és remarcat en la literatura psicolingüística i neuropediàtrica (Duarte i Varo, sf).

Referències bibliogràfiques 

Benedet, M.J., Caplan, D. (1996). La evaluación neurolingüística de las alteraciones del lenguaje: presentación de un nuevo instrumento. Rev. de Psicol. Gral y Aplic., (1), 45-63.

Duarte, M.J., y Varo, C. (s.f.). Lenguaje y cerebro: conexiones entre neurolingüística y psicolingüísitca. Universidad de Cádiz

González, M.A., García, E., Solovieva, Y., Rojas, L. (2014). Evaluación y corrección neuropsicológica del lenguaje en la infancia. Pensamiento Psicológico, (12), 39-53.