Páginas

diumenge, 27 de desembre del 2015

Què és la neurolingüística?

La neurolingüística és una ciència relativament recent que uneix diversos àmbits de recerca. Des dels orígens de la neuropsicologia, el llenguatge ha gaudit d'un estatus privilegiat dins del camp. Aquesta situació es continua mantenint degut, en part, al fet que la lingüística moderna ha contribuït enormement a la denominada "revolució cognitiva", ja que, la neuropsicologia ha adoptat el paradigma de la psicologia cognitiva i del pensament de la informació. Per tant, la neurolingüística investiga, de quina manera es presenta i s'elabora el llenguatge en el cervell humà (Benedet i Caplan, 1996). Els coneixements de la investigació neurolingüística, poden utilitzar-se per exemple, amb finalitats terapèutiques.

El llenguatge humà és un codi que posa en relació un conjunt de formes lingüístiques amb un cert nombre d'aspectes del missatge, a més, no només permet la comunicació, sinó que, influeix en el desenvolupament d'altres processos psicològics en ser considerat com el principal mediatizador de les funcions psicològiques superiors. El llenguatge, per tant, regula la conducta i activitat del nen, garanteix l'abstracció i permet la transmissió i assimilació dels coneixements.

Dins de l'activitat verbal és possible identificar dues formes essencials, l'activitat productiva (producció del llenguatge) i l'activitat impresiva (compressió del llenguatge). L'activitat productiva és un procés complex que inclou una sèrie de components per dur-se a terme. Aquesta inclou la pronunciació dels sons del llenguatge i de les seves articulacions, formant la base de l'audició fonemàtica. Alhora, les articulacions dels sons participen activament en la formació de la mateixa. A més, la pronunciació dels sons del llenguatge requereix una motricitat verbal precisa (González, García, Solovieva i Rojas, 2014).

La comprensió no és possible sense el funcionament adequat de l'anàlisi i síntesi dels sons verbals de cada llengua en particular, sense la codificació analítica verbal. Així mateixa, el llenguatge intern participa en el procés de la pronunciació de la paraula a la construcció d'una frase i, posteriorment, a una idea completa.

Tal com s'ha destacat anteriorment, la neurolingüística és la branca de la neuropsicologia que estudia els mecanismes cerebrals del llenguatge, per tant, és de gran importància, assenyalar que el cervell humà consta de dos hemisferis cerebrals: l'esquerre i el dret, connectats pel cos callós. La superfície d'ambdós hemisferis cerebrals presenta una sèrie de cissures i solcs que el divideixen en lòbuls i circumvolucions. Les principals cissures són la de Silvio (situada entre el lòbul frontal i temporal) i cissura de Rolando (situada entre el lòbul frontal i parietal). Aquestes estan considerades com la base anatòmica primària per dividir el cervell en quatre lòbuls:
  • Lòbul Frontal: encarregat de les principals àrees relacionades amb el llenguatge (àrea de Broca), l'atenció, les funcions executives, etc.
  • Lòbul Temporal: es troben les àrees auditives, que són les encarregades de la compressió de les paraules parlades (àrea de Wernicke).
  • Lòbul parietal: és l'encarregat de les percepcions sensorials.
  • Lòbul Occipital: és el que s'encarrega dels principals aspectes relacionats amb la visió.

Figura 1: Lòbuls cerebrals y les seues funcions


Arribats a aquest punt, quan un nen no pot comunicar-se d’una manera esperable per la seva edat, ja sigui gestual com lingüísticament, és important, dur a terme un abordatge neurolingüístic de la seva competència comunicativa. Aquest abordatge preveu l'avaluació i tractament de tots els aspectes del llenguatge (fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmàtic), tenint en compte els diversos processos cognitius subjacents a aquests. Sorgeix d'aquí la importància del treball preventiu, la qual cosa és remarcat en la literatura psicolingüística i neuropediàtrica (Duarte i Varo, sf).

Referències bibliogràfiques 

Benedet, M.J., Caplan, D. (1996). La evaluación neurolingüística de las alteraciones del lenguaje: presentación de un nuevo instrumento. Rev. de Psicol. Gral y Aplic., (1), 45-63.

Duarte, M.J., y Varo, C. (s.f.). Lenguaje y cerebro: conexiones entre neurolingüística y psicolingüísitca. Universidad de Cádiz

González, M.A., García, E., Solovieva, Y., Rojas, L. (2014). Evaluación y corrección neuropsicológica del lenguaje en la infancia. Pensamiento Psicológico, (12), 39-53.

dimarts, 17 de novembre del 2015

La memòria i el paper de les funcions ejecutives dels nens amb TDAH

El trastorn per dèficit d'atenció / hiperactivitat (TDAH) és la patologia més corrent entre els escolars. Des del punt de vista de la neuropsicologia, es creu que el deficient rendiment cognitiu del TDAH és suplementari d'un dèficit primari en les funcions executives, i aquest es correspon amb una alteració neurobiològica dels sistemes dopaminèrgics i noradrenégics en els circuits frontoestriatals.

Les funcions executives han adoptat la conducta associada a l'activitat dels lòbuls frontals, però el funcionament de l'escorça frontal inclou situacions no relacionades amb el rendiment executiu i, de la mateixa manera, el funcionament executiu requereix, també, d'estructures diferents de la escorça frontal. Tenint en compte el model jeràrquic de funcionament frontal proposat per Stuss (1992), les funcions supervisores i executives formen el segon nivell de processament. Aquestes serien les funcions encarregades de sintetitzar la informació per dirigir la conducta encaminada cap a una meta i depenent anatòmicament de l'establiment de connexions de l'escorça frontal amb regions del sistema límbic i amb àrees cerebrals posteriors. El transcurs de les funcions executives i la seva vinculació amb el funcionament frontal ha d'observar-se des del context general del desenvolupament neuropsicològic, amb això es vol dir, que a més, depenen de l'adequat desenvolupament dels sistemes neurals que regulen l'atenció, la memòria, el llenguatge i les emocions.

Les persones amb TDAH no es caracteritzen per mostrar dèficit en les habilitats mnèsiques, però es considera que el substrat neural està associat com deficitari en TDAH, i per tant, els lòbuls frontals i les seves connexions corticocorticals i corticosubcorticals, podria portar-nos a la conclusió que s'espera algun tipus de dificultats mnèsiques en aquests individus.

En evidències clíniques es troba un possible suport a aquesta idea en la qual s'identifica l'existència d'alteracions de memòria en persones amb lesions frontals, el perfil de resultats evidència dèficit en les estratègies de codificació i evocació fonamentals per a un correcte rendiment en tasques de memòria .

Els evolutius aposten per l'evidència que la maduració dels lòbuls frontals està estretament entrellaçada amb la millora en el rendiment en tasques de nemotecnies. Concretament des de la maduració de l'escorça prefrontal subjau l'increment en el rendiment executiu, per la qual cosa facilita les tasques d'aprenentatge i memòria. L'execució en alguns elements de la memòria depèn del correcte funcionament executiu, és previsible que els nens amb TDAH manifesten alteracions de memòria adherides al grup d'habilitats necessàries per a la bona organització, emmagatzematge, selecció i evocació de la informació.

Referències Bibliogràfiques 

Martínez-González et al. (2008). Evaluación neuropsicológica de la memoria en el trastorno por déficit de atención/hiperactividad: papel de las funciones ejecutivas. Revista Neuropsicología, volumen (47), 225-30.

Stuss, DT. (1992). Biological and psychological development of executive functions. Brain Cogn, volume (20), 8-23.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Programa d'entrenament visual per a millorar la comprensió lectora

Cada vegada és més freqüent veure a les nostres aules alumnes que tot i haver adquirit la lectoescriptura, presenten dificultats en la lectura de textos dirigits a la seva edat . Ocasionalment el problema no es veu a simple vista , ja que l'alumne verbalitza correctament, però, ens trobem amb la incapacitat d'explicar el que acaba de llegir, perquè no ha comprès el que ha llegit . Molts d'aquests casos NO són ​​deguts a cap retard , ni a cap problema d'atenció o aprenentatge , sinó a una mala MOTRICITAT OCULAR .

En el següent enllaç podreu veure un treball on s'analitza aquesta qüestió i es proposen activitats amb la finalitat de millorar les dificultats que presenten les persones davant d'aquesta situació.