La neurolingüística és una ciència relativament
recent que uneix diversos àmbits de recerca. Des dels orígens de la
neuropsicologia, el llenguatge ha gaudit d'un estatus privilegiat dins del
camp. Aquesta situació es continua mantenint degut, en part, al fet que la
lingüística moderna ha contribuït enormement a la denominada "revolució cognitiva", ja que,
la neuropsicologia ha adoptat el paradigma de la psicologia cognitiva i del
pensament de la informació. Per tant, la neurolingüística investiga, de quina manera
es presenta i s'elabora el llenguatge en el cervell humà (Benedet i Caplan,
1996). Els coneixements de la investigació neurolingüística, poden utilitzar-se per
exemple, amb finalitats terapèutiques.
El llenguatge humà és un codi que posa en relació
un conjunt de formes lingüístiques amb un cert nombre d'aspectes del missatge,
a més, no només permet la comunicació, sinó que, influeix en el desenvolupament
d'altres processos psicològics en ser considerat com el principal mediatizador
de les funcions psicològiques superiors. El llenguatge, per tant, regula la
conducta i activitat del nen, garanteix l'abstracció i permet la transmissió i
assimilació dels coneixements.
Dins de l'activitat verbal és possible identificar
dues formes essencials, l'activitat productiva (producció del llenguatge) i
l'activitat impresiva (compressió del llenguatge). L'activitat productiva és un
procés complex que inclou una sèrie de components per dur-se a terme. Aquesta
inclou la pronunciació dels sons del llenguatge i de les seves articulacions,
formant la base de l'audició fonemàtica. Alhora, les articulacions dels sons
participen activament en la formació de la mateixa. A més, la pronunciació dels
sons del llenguatge requereix una motricitat verbal precisa (González, García,
Solovieva i Rojas, 2014).
La comprensió no és possible sense el funcionament
adequat de l'anàlisi i síntesi dels sons verbals de cada llengua en particular,
sense la codificació analítica verbal. Així mateixa, el llenguatge intern
participa en el procés de la pronunciació de la paraula a la construcció d'una frase i,
posteriorment, a una idea completa.
Tal com s'ha destacat anteriorment, la
neurolingüística és la branca de la neuropsicologia que estudia els mecanismes
cerebrals del llenguatge, per tant, és de gran importància, assenyalar que el
cervell humà consta de dos hemisferis cerebrals: l'esquerre i el dret,
connectats pel cos callós. La superfície d'ambdós hemisferis cerebrals presenta
una sèrie de cissures i solcs que el divideixen en lòbuls i circumvolucions.
Les principals cissures són la de Silvio (situada entre el lòbul frontal i temporal)
i cissura de Rolando (situada entre el lòbul frontal i parietal). Aquestes
estan considerades com la base anatòmica primària per dividir el cervell en
quatre lòbuls:
- Lòbul Frontal: encarregat de les principals àrees relacionades amb el llenguatge (àrea de Broca), l'atenció, les funcions executives, etc.
- Lòbul Temporal: es troben les àrees auditives, que són les encarregades de la compressió de les paraules parlades (àrea de Wernicke).
- Lòbul parietal: és l'encarregat de les percepcions sensorials.
- Lòbul Occipital: és el que s'encarrega dels principals aspectes relacionats amb la visió.
Figura 1: Lòbuls cerebrals y les seues funcions
Font: http://bit.ly/1hMpeyy.
Arribats a aquest punt, quan un nen no pot
comunicar-se d’una manera esperable per la seva edat, ja sigui gestual com
lingüísticament, és important, dur a terme un abordatge neurolingüístic de la seva
competència comunicativa. Aquest abordatge preveu l'avaluació
i tractament de tots els aspectes del llenguatge (fonològic, morfosintàctic,
lexicosemàntic i pragmàtic), tenint en compte els diversos processos cognitius
subjacents a aquests. Sorgeix d'aquí la importància del treball preventiu, la
qual cosa és remarcat en la literatura psicolingüística i neuropediàtrica
(Duarte i Varo, sf).
Referències bibliogràfiques
Benedet, M.J., Caplan,
D. (1996). La evaluación neurolingüística de las alteraciones del lenguaje:
presentación de un nuevo instrumento. Rev.
de Psicol. Gral y Aplic., (1), 45-63.
Duarte, M.J., y Varo, C.
(s.f.). Lenguaje y cerebro: conexiones
entre neurolingüística y psicolingüísitca. Universidad de Cádiz
González, M.A., García,
E., Solovieva, Y., Rojas, L. (2014). Evaluación y corrección neuropsicológica
del lenguaje en la infancia. Pensamiento
Psicológico, (12), 39-53.
