La creativitat dels nostres alumnes des d'aspectes neuropsicològics

En la literatura del camp de la neuropsicologia, podem trobar que la creativitat fa referència a la capacitat que tenen les persones per produir idees originals, i, a partir d'aquestes, generar nous "productes", tenint com a referent el context social en què es produeixen aquestes creacions (Rodríguez-Muñoz, 2011). Els descobriments sobre la creativitat en les últimes dècades, en general, han estat compatibles amb moltes de les eines i proves d'avaluació que proporciona la neuropsicologia, des de diferents perspectives, on relacionen el comportament amb el funcionament del sistema nerviós.

En la mateixa línia, la neuropsicologia mostra avenços sobre la creativitat, on s'ha centrat en la implicació més gran dels lòbuls frontals o d'altres regions més posteriors del cervell durant la creació i fins i tot, alguns estudiosos del tema en qüestió han plantejat la predominança de estructures subcorticals, com els ganglis basals associats al control de moviments (Dietrich, 2004). D'altra banda, Jung et al. (2010) apunta l'existència d'una distribució significativa de les àrees cerebrals durant el procés creatiu i assegura que el flux d'informació a través d'aquestes regions són la clau de l'originalitat i la inventiva.

Figura 1: imatges de la creativitat cerebral. EEG Laboratory

Així mateix, la base de la creativitat és un magatzem ric en coneixements en certa àrea, però es necessita alguna cosa més. En molts problemes, eixa "alguna cosa més" és la capacitat d'observar les coses d'una manera nova, és a dir, de reestructurar el problema, la qual cosa condueix a un insight sobtat (el famós eureka!). Sent aquest un procés que ens permet resoldre, de forma sobtada i inconscient, una tasca o problema que la solució no sabíem com obtindre. Quan s'han analitzat els escàners cerebrals, s'ha comprovat la importància de generar, inicialment, moltes idees per anar associant-les a continuació. I poc abans de l'aparició de la "idea feliç", s'ha observat que hi ha un estat de relaxació cerebral (Sandküker i Bhattacharya, 2008).

Això té moltes implicacions educatives perquè suggereix la necessitat d'explicar a l'alumne que quan dedica molt temps a la resolució d'un problema i no és capaç de trobar-la, la millor estratègia pot ser aparcar temporalment per realitzar una altra activitat, exercici físic o fins i tot dormir, perquè hi ha uns mecanismes cerebrals inconscients que seguiran treballant en aquest problema i que ens poden subministrar informació rellevant que facilite una resolució posterior. Per tant, la creativitat requereix de molts coneixements, flexibilitat i reorganització continua d'idees, a més va lligada a la motivació, la persistència i el suport social, ja que aquests jugaran un paper fonamental en el procés creatiu.

Finalment, els mestres no sempre són el millor jurat de la creativitat. De fet, Torrance (1972) ofereix dades del seu estudi que va realitzar durant 12 anys, els quals van indicar que no hi havia una relació entre els judicis dels mestres sobre la capacitat creativa dels seus alumnes i la creativitat real que aquests van manifestar en la vida adulta . Alguns possibles indicadors de creativitat en els estudiants, són la curiositat, concentració, adaptabilitat, un alt nivell d'energia, sentit de l'humor (de vegades estrambòtic), independència, un esperit entremaliat, inconformitat, presa de riscos, atracció per la dificultat i misteriós , tendència a fantasiejar i somiar despert, intolerància cap a l'avorriment i inventiva (Sattler, 1992).

Referències bibliogràfiques 

Dietrich, A. (2007). Who’s afraid of a cognitive neuroscience of creativity? Methods (42), 22-27.

Jung, R. E., Segall, J. M., Bockholt, H. J., Flores, R. A., Smith, S. M., Chávez, R. S. y Haier, R. J. (2010). Neuroanatomy of creativity. Human Brain Mapping, (31), 398-409.

Rodríguez-Muñoz, F. J. (2011). Contribuciones de la neurociencia al entendimiento de la creatividad humana. Arte, Individuo y Sociedad, 23(2), 45-54.

Sandküker, S. & Bhattacharya, J. (2008). Deconstructing insight: EEG correlates of insightful problem solving. Plos One 3(1).

 Sattler, J. M. (1992). Assessment of children (3ª. ed. rev.). San Diego: Jerome M. Sattler

Torrance, E. P. (1972). Predictive validity of the Torrance test of creative thinking. Journal of Creative Behavior, (6), 236-262.