Páginas

dimecres, 6 de gener del 2016

La importància de la neuromotricitat i la psicomotricitat en l'escola

En les últimes dècades, els investigadors de l'aprenentatge i control motor estan estretament vinculats amb el processament de la informació en la neurociència. Són diversos els estudiosos del tema en qüestió, els que estableixen una relació entre el desenvolupament perceptivamotriu i el desenvolupament del sistema nerviós, considerant la motricitat i la percepció com a bases fonamentals del neurodesenvolupament, especialment durant els primers anys de vida. Cal destacar, que la motricitat és una condició que representa un fonament important en el desenvolupament físic e intel·lectual i socioafectiu de les persones. Resultaria pràcticament impossible analitzar la motricitat des d'un punt de vista merament biològic, ja que té gran repercussió en totes les dimensions de l'ésser humà.

Així mateix, diversos autors asseguren una clara relació entre el moviment i l'aprenentatge. Raó per la qual, la finalitat de l'educació no ha de ser exclusivament de l'adquisició de determinats coneixements o habilitats, sinó que també ha de tenir com a objecte el desenvolupament d'un ésser humà més plenament humà, lliure, creador i coneixedor de la seva pròpia cultura , la finalitat siga la de millorar la seva qualitat de vida.

Quant al desenvolupament motor, és un aspecte més juntament amb el creixement morfològic més rellevant de les modificacions del comportament dels alumnes agrupades a la coordinació motriu. Durant el creixement de l'escolar, aquest va adquirint i dominant habilitats motrius, que impliquen cada vegada més gran complexitat. A partir dels quatre anys d'edat, el nen mostra un control motor qualitatiu amb certes similituds al d'un adult, però amb un rendiment inferior (Rigal, 2003).

Cal destacar, que encara que hi hagen alumnes que no tinguen automatitzats els patrons de moviment no suposa un factor concloent per als problemes d'aprenentatge, però sí que és una variable predominant que pot estar afectant el bon desenvolupament de les funcions relacionades amb el mateix. Així mateix, el desenvolupament físic que es va produint mitjançant el moviment, té gran rellevància en l'activitat corporal i per tant, constitueix les habilitats emocionals, socials i intel·lectuals, (Bernaldo de Quirós, 2007; Ortiz, 2009, De Jager, 2010).

Per un altre lloc, els problemes relacionats amb el rendiment escolar han de ser analitzats mitjançant una rigorosa avaluació de les àrees bàsiques sobre les quals s'assenta l'aprenentatge de l'alumne. En les proves d'avaluació motriu, es pot analitzar el nivell motor i sensorial, la concepció d’espai-temporal, entre altres. De manera que aquestes ens donen la informació si aquests es troben correctament desenvolupats. En els centres educatius, tenen la possibilitat d'obtenir informació dels alumnes, ja siga per observació o mitjançant la realització de proves amb la finalitat de poder detectar qualsevol tipus d'anomalia. Considerem important, que l'equip educatiu treballe de forma coordinada davant aquest tipus de situacions, tant entre els professionals com els familiars. Dins l'àmbit de la motricitat, l'especialista del tema que ens ocupa, seria el professor d'Educació Física, sent l'encarregat d'avaluar, diagnosticar i tractar el problema, juntament amb el tutor dels alumnes en qüestió, amb el mestre especialista en pedagogia terapèutica i amb l'equip d'orientació psicopedagògica.

Finalment, destacar la importància que té utilitzar els interessos de l'alumnat, ja que incrementa la motivació i la comprensió del que s'està fent, del que s'està treballant, de forma positiva i productivament. En lloc de forçar cap a una direcció que no són del seu interès. Per això, és important seguir aquestes estratègies emprant recursos, materials i adaptar-los al estil d'aprenentatge, donant resposta no només a com ho fa, sinó a amb què ho fa.

Referències bibliogràfiques

Bernaldo de Quirós, M. (2007). Manual de psicomotricidad. Madrid: Pirámide

De Jager, M. (2010). Mente en acción. Movimientos que mejoran la mente. Tucci Publishing S.L.

Ortiz, T. (2006). Neurociencia y Educación. Madrid: Alianza editorial.

Rigal, R. (2003). Educación Motriz y educación psicomotriz en Preescolar y Primaria. Barcelona: Inde.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada