La lateralitat significa la
preferència en ser usat una banda del cos enfront de l'altre (Harris, 1961).
Des de Broca (1865) admeten que en l'home, l'hemisferi esquerre és predominant,
per això, s'ha de tenir en compte l'encreuament dels dos feixos piramidals, el
qual parla del predomini del costat dret. Arran d'aquí l'hemisferi dret és
considerat com l'hemisferi menys dominant.
Per tant, l'hemisferi dret
fiscalitza el pensament concret i imaginatiu, mentre que l'esquerre el
pensament lògic i abstracte. Tal i com explica Mesonero (1994) quan un
professional s'enfronta al cas d'un nen amb dificultats en l'aprenentatge de la
lectura, aparentment amb intel·ligència, aquesta dificultat pot ser deguda a
l'entorn del nen, a les dificultats de distinció entre dreta i esquerra , o al
retard de maduració nerviosa i per tat hi ha alteracions de lateralitat. No
obstant això, algunes dificultats d'aprenentatge, com la disgrafia i la
disortografia, estan estretament relacionades amb una errònia adquisició de
l'esquema corporal. Diversos autors assenteixen que les alteracions de la
psicomotricitat, l'esquema corporal, de l'estructura espacial i la dificultat
de discriminació entre dreta i esquerra, són la conseqüència de les dificultats
lectoescriptores i per tant aquestes dificultats poden acabar en fracàs
escolar.
Després d'analitzar
l'article de Mayolas, Villarroya, i Reverter (2010), observem que els nens estudiats
al seu estudia, la seva edat oscil·la entre 6-7 anys. Així mateix, ens trobem
amb una gran quantitat de nens destres homogenis com creuats. Gran part dels
nens amb lateralitat homogènia presenten un aprenentatge positiu, mentre que
els nens amb lateralitat no homogènia negatiu. Tal i com s'ha pogut comprovar
en l’article, les valoracions més altes per part dels professors tutors són la
dels alumnes que tenen lateralitat destra i òbviament els que tenen lateralitat
esquerrana són els que han obtingut les valoracions més baixes. Els nens amb
encreuament ocular podal presenten considerables dificultats dins dels no
homogenis. Quant als nens amb encreuament podal presenten dificultats en
l'aprenentatge de l'escriptura i en la compressió lectora, de manera que els
nens amb encreuament manual tenen més dificultats en el raonament matemàtic.
Finalment, els alumnes que
no identifiquen quina és la dreta i l'esquerra i els que posseeixen una menor
orientació espacial tenen més dificultats en els aprenentatges acadèmics que la
resta. Per això, és de gran rellevància que el professorat sigui capaç de
detectar els problemes que pugui tenir un alumne i posar tots els mitjans que
estiguin al seu abast per millorar-los.
Referències bibliogràfiques
Broca, P. (1865). Sur la faculé du langage articulé. París: Presses Universitaries de
France
.
Harris, A. J. (1961). Manuel d’application des tests de latéralité. París. Citado por G.
Lebert. La lateralidad en el niño y en el
adolescente: niños diestros, niños zurdos (1977). París: Marfil.
Mazet, H. & Houzel, D. (1981). Psiquiatría del niño y del adolescente
(2ªed.). Barcelona: Editorial Médica y Técnica, S.A.
Mayolas, M.C., Villarroya, A., y Reverter, J. (2010). Relación
entre la lateralidad y los aprendizajes escolares. Apuntes Educación Física y Deportes, 101, pp. 32-42.
Mesonero, A. (1994). Psicología de la educación psicomotriz. Oviedo: Universidad de
Oviedo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada