Teoria de les Intel·ligències Múltiples

La teoria de les IM de Gardner, ha contribuït, juntament amb altres, a canviar els punts de vista tradicionals sobre la intel·ligència humana excessivament centrats en el quocient intel·lectual (CI), obrint nous espais a la intervenció psicoeducativa, amb l'esperança d'oferir una educació de qualitat i, sobretot, de millorar el funcionament cognitiu dels alumnes.

El 1983, Howard Gardner, va proposar la seva Teoria de les Intel·ligències Múltiples per fer front a la concepció clàssica de la intel·ligència, assumint que aquesta és una capacitat unitària, quantificable i immutable. Gardner tot i no ser el primer en qüestionar la seva visió sobre la intel·ligència (esmentant anteriorment a Thurstone i Guilford, que reflexionaven que la intel·ligència comprenia dissemblants habilitats psíquiques). Gardner es va basar en evidències molt més diverses, on arran d'elles va proposar l'existència de sis intel·ligències: cenestésico-corporal, lingüística, logicomatemàtica, espacial, personals i musical, però, més endavant són ampliades fins a un total de vuit, ja que divideix la personal en (interpersonal i intrapersonal) i afegeix una intel·ligència més, la naturalista. Tot i que fa poc més d'una dècada Gardner va escriure sobre la possibilitat d'una novena intel·ligència, la existencial.

D'altra banda, alguns professionals de l'educació continuen pensant que un nen que és intel·ligent en matemàtiques és el més intel·ligent de classe, de la mateixa manera que un nen eficient en l'àrea de llengua, però no han pogut evidenciar la importància que tenen les arts, l'esport, la música, ciències naturals, ciències socials, les relacions socials ... i el fet de com manegi el nen la seva personalitat interna a l'aula i en relació a les altres àrees.

Considere que els estils d'aprenentatge són les formes en què les persones aprenem i és per això que l'ús de les intel·ligències múltiples en el procés d'ensenyament-aprenentatge, són un nou enfocament per respectar l'estil i ritme d'aprenentatge de les persones. Els termes "intel·ligències múltiples" i "estils d'aprenentatge" són diferents, però hi ha un clar vincle entre ells. Es pot trobar que les descripcions utilitzades en els dos termes són sovint les mateixes. Cada persona té una barreja d'estils d'aprenentatge. Algunes persones poden trobar que tenen un estil dominant d'aprenentatge, mentre que altres podrien utilitzar diferents estils amb diferents tipus de material d'aprenentatge. Algunes persones aprenen millor a través de la parla, mentre que altres podrien preferir llegir, escoltar o simplement observar.

Mitjançant el test de les IM ens permetrà fer un diagnòstic per a cada intel·ligència i al seu torn conèixer l'estil d'aprenentatge dominant de l'alumne, a més això ajudarà a adaptar els processos d'ensenyament per a l'aprenentatge màxim i eficaç de cada un. Les diferències als estils d'aprenentatge són les necessitats que han de ser ateses, ja que formen part de l'ensenyament. Quan un alumne no es desenvolupa de manera correcta o tarda a aprendre alguns conceptes en determinades àrees, no vol dir que no tingui intel·ligència, sinó que necessita les eines adequades per facilitar el seu acompliment en la mateixa d'acord a les seves capacitats i habilitats.

Referències Bibliogàfiques 
Amstrong, T. (2006). Inteligencias múltiples en el aula: Guía práctica para educadores. Barcelona: Paidós.

Gardner, H. (1983). Frames of mind. New York: Basic Books. (Traducción castellano, Estructuras de la mente. La teoría de las Inteligencias Múltiples. México: Fondo de Cultura Económica, 1987. Última Edición 2001).

Gardner, H. (1991b). The unschooled mind. How children think and how schools should teach. New York: Basic Books. (Traducción castellano, La mente no escolarizada. Cómo piensan los niños y cómo deberían enseñar las escuelas. Barcelona: Paidós, 1993).

Gardner, H (1995). Inteligencias Múltiples, La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós